dimarts, 26 de març del 2013
Riure una gràcia.
Si li rius una gràcia a un nen petit no pararà de fer aquella gracieta, un i un altre cop, et deixarà de fer gràcia, ho avorriràs, et caurà malament, però ell no cessarà en l'empeny de tornar-te a fer riure amb la mateixa ocurrència, et plantejaràs "per què"? Per què polles vas riure d'aquella mostra de mediocritat, que et va portar a trobar-ho divertit? era una merda, ja no estàs ni segur de que fos bona.
Ara tens ganes de matar aquell nen, de tornar al passat i trencar-te les dents amb un mall abans de que tornis a riure "d'allò".
Parlo dels Manel.
Jo que sé. És culpa vostra. Fills de puta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada